Show Notes
Sí, és veritat. Per parlar de la flotabilitat i del Principi d'Arquímedes no era necessari afrontar una de les meves pors de joventut i submergir-me. Però en Sergi Cervera em va desafiar, de manera que veig pensar "per què no?". Un episodi dedicat a explicar per què alguns floten... i altres ens enfonsem mig morts de pànic.
Un nou episodi del podcast "Hi ha algú, allà fora?". Ciència per a tots els públics, enregistrat tal com raja, sense edició, com en una conversa informal.
Aquí tens més informació sobre mi:
Ja de ben petit em va fascinar tot allò relacionat amb la ciència. Segons relat de ma mare, als 9 anys em vaig construir el meu primer "telescopi", i els jocs de química mai no faltaven en la llista dels regals de Reis. A poc a poc, vaig sentir la necessitat d'explicar als altres tot allò que m'emocionava, i la llavor de la divulgació científica va anar creixent amb els anys.
Sóc màster en astronomia i astrofísica, químic especialitzat en quàntica, divulgador científic, conferenciant i formador en l'àmbit de l'empresa.
Col·laboro professionalment amb diversos mitjans, com ara Catalunya Ràdio, TV3, La SER Catalunya, Ràdio Estel, La Vanguardia i Sàpiens. Sóc el principal astrònom divulgador a l'Observatori Fabra de Barcelona.
Vaig ser el comissari de l'Any Oró 2023, la commemoració del centenari del naixement del gran científic Joan Oró.
Sóc autor dels llibres de divulgació següents: "Retrats d'un univers sorprenent" (mundopalabras, 2016) "Projecte Galileu", una novel·la juvenil (Bambú, 2017, amb edició també en castellà) "100 qüestions sobre l'univers" (Cossetània, 2018, ambl’edició en castellà publicada sota segell Lectio) "La evolución de las estrellas" (National Geographic, 2018) "Guia d'observació del cel per nois i noies" (Cossetània, 2019) "100 històries de l'aventura espacial" (Cossetània, 2020) “Una breu i atzarosa història de la vida” (Angle, 2021), que ha estat recentment adaptat i il·lustrat per a nenes i nens amb el títol “Una atzarosa història de la vida” (Cossetània, 2024, amb l’edició en castellà publicada sota segell Lectio) “Geopolítica de l’espai” (Angle, 2023) “Hi ha algú, allà fora?” (Angle 2025, edició en castellà sota segell Lectio)
A més de la meva tasca com a divulgador científic, compto amb una llarga trajectòria en el món de l’empresa, on he ocupat càrrecs directius en posicions com ara la innovació, el desenvolupament de negoci i els recursos humans.
Tinc formació a l'IESE i a la Wharton Business School de la Universitat de Pennsylvania. Ara tinc la meva pròpia empresa, Leading-On, i em dedico a la gestió del canvi i de les persones.
Sóc pioner en la utilització de l'astronomia i l’espai com elements inspiradors i facilitadors de discussions i de formacions en l'àmbit de l’empresa, amb la creació del producte innovador "A space to grow", que ja compta amb importants referències a tota Europa.
En aquest àmbit professional, sóc conferenciant d'empresa, formador i coach executiu.
Treballo en català, castellà i anglès.
Podeu trobar més informació, seguir-me o contactar-me aquí: Web personal: http://joanantoncatala.com LinkedIn: https://www.linkedin.com/in/jcatala Vikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Anton_Català_Amigó X: @estelsiplanetes Instagram: @estelsiplanetes
More from Hi ha algú, allà fora?
Ah! Viatjar en el temps. Desplaçar-se en el temps per treure el nas en el futur de la Terra, o rebobinar per contemplar esdeveniments del passat. És possible? Què hi ha de cert i de ficció en tot això?
La simetria és la perfeccció, i semblaria que les lleis de la natura ho haguessin de ser, de perfectes. Per què l'univers hauria triat afavorir una direcció vers una altra? Doncs, sorprenentment, aquest és el cas. La natura no és simètrica, i això fa que tinguem vida.
Què és la gravetat? Com pot ser que una cosa tan quotidiana i familiar representi, encara ara, un misteri de la ciència? Què en deia Newton? I Einstein? I què ens depara el futur?
Tot va començar com un desafiament que, davant el món, es van fer l'URSS i els Estats Units. I quan l'Sputnik 1 es va enlaitar, l'octubre de 1957, ja res no seria igual. La humanitat començava a explorar el cosmos amb projectes que, avui, contemplem amb una mescla d'admiració i de sorpresa.
Després de Solvay, Einstein no es va donar per vençut en el seu intent per demostrar que la mecànica quàntica no podia ser una teoria complerta. I el 1935 va atacar amb un famós article que va fer suar de valent Bohr i que va conduir a un dels experiments més trencadors i sorprenents de la història. Un experiment que va donar, finalment, la raó a un d'aquests dos grans físics.