Show Notes
Escoltem el segon disc de Bill Callahan sota el seu propi nom, publicat el 2009, després d'haver deixat enrere el pseudònim Smog. La veu de baríton de Callahan, gairebé parlada, passeja per uns arranjaments de corda inesperats per a algú conegut per la seva austeritat.
01 "Jim Cain" 02 "Eid Ma Clack Shaw" 03 "The Wind and the Dove" 04 "Rococo Zephyr" 05 "Too Many Birds" 06 "My Friend" 07 "All Thoughts Are Prey to Some Beast" 08 "Invocation of Ratiocination" 09 "Faith/Void"
More from El fotimer
Publicat l'agost del 1973, és el disc amb què els Isley Brothers es van reinventar: una barreja atrevida de soul, funk i versions de cançons de cantautors blancs de l'època que va convertir "3+3" en el primer disc de platí de la banda i per consens apareix a totes les llistes de millors àlbums de la història.
El tercer disc de la banda, del 1969, és considerat el moment en què Fairport Convention va començar a allunyar-se del folk-rock americà per endinsar-se en el so que acabaria definint-los: el folk tradicional.
Publicat el 1976, "Zoot allures" marca un punt d'inflexió en la carrera de Zappa. És el primer disc en què toca ell mateix la majoria de les guitarres i alguns baixos, de manera que s'allunya del seu format habitual de banda gran. Combina rock, blues i moments d'humor absurd característics seus amb paròdia del prominent gènere disco.
Gravat enmig del caos a la mansió de Keith Richards al sud de França, on la banda s'havia exiliat per motius fiscals, aquest disc doble del 1972 combina blues, country i rock and roll amb un so brut i desordenat. Poc valorat quan va sortir, avui és considerat per molts com el millor àlbum dels Rolling Stones.
Després de tres discos en què Santana havia consolidat la seva imatge com a rei del rock psicodèlic amb tocs llatins, el seu líder, Carlos Santana, va fer un gir espiritual amb "Caravanserai", un disc poc comprès que el temps ha convertit en el seu millor treball, segons molts crítics.