Summary
El programa se centra en el disc "3 Plus 3" dels Isley Brothers, destacant la seva reinvenció musical a principis dels anys 70. Els Isley Brothers, que van començar la seva carrera a mitjans dels anys 50, van experimentar un canvi significatiu quan els seus germans més petits es van unir al grup, aportant noves influències i un so contemporani. Aquest canvi va ser fonamental per a la seva longevitat i evolució musical, passant a incorporar elements de soul i funk.
El disc "3 Plus 3" es considera un dels grans àlbums de la dècada dels 70, amb èxits com "That Lady" i versions de cançons d'artistes blancs com James Taylor i Jonathan Edwards. La seva capacitat per transformar i reinterpretar aquestes cançons demostra la seva versatilitat i talent vocal. A més, la influència de Jimi Hendrix en la guitarra d'Ernie Isley es fa evident en el so del disc, que ha guanyat importància amb el pas del temps i ha estat reconegut com un dels àlbums més destacats del grup.
Show Notes
Publicat l'agost del 1973, és el disc amb què els Isley Brothers es van reinventar: una barreja atrevida de soul, funk i versions de cançons de cantautors blancs de l'època que va convertir "3+3" en el primer disc de platí de la banda i per consens apareix a totes les llistes de millors àlbums de la història.
01 "That Lady" 02 "Don't Let Me Be Lonely Tonight" 03 "If You Were There" 04 "You Walk Your Way" 05 "Listen to the Music" 06 "What It Comes Down To" 07 "Sunshine (Go Away Today)" 08 "Summer Breeze" 09 "The Highways of My Life"
More from El fotimer
El tercer disc de la banda, del 1969, és considerat el moment en què Fairport Convention va començar a allunyar-se del folk-rock americà per endinsar-se en el so que acabaria definint-los: el folk tradicional.
Escoltem el segon disc de Bill Callahan sota el seu propi nom, publicat el 2009, després d'haver deixat enrere el pseudònim Smog. La veu de baríton de Callahan, gairebé parlada, passeja per uns arranjaments de corda inesperats per a algú conegut per la seva austeritat.
Publicat el 1976, "Zoot allures" marca un punt d'inflexió en la carrera de Zappa. És el primer disc en què toca ell mateix la majoria de les guitarres i alguns baixos, de manera que s'allunya del seu format habitual de banda gran. Combina rock, blues i moments d'humor absurd característics seus amb paròdia del prominent gènere disco.
Gravat enmig del caos a la mansió de Keith Richards al sud de França, on la banda s'havia exiliat per motius fiscals, aquest disc doble del 1972 combina blues, country i rock and roll amb un so brut i desordenat. Poc valorat quan va sortir, avui és considerat per molts com el millor àlbum dels Rolling Stones.
Després de tres discos en què Santana havia consolidat la seva imatge com a rei del rock psicodèlic amb tocs llatins, el seu líder, Carlos Santana, va fer un gir espiritual amb "Caravanserai", un disc poc comprès que el temps ha convertit en el seu millor treball, segons molts crítics.