Show Notes
El començament dels anys 90 va representar una mena de retorn de Lou Reed, després d'una dècada dels 80 molt irregular. Després de l'èxit de "New York" i "Songs for Drella", el 1992 va publicar "Magic and Loss", una obra impressionant, un disc conceptual sobre la mort d'amics propers.
01 "Dorita" 02 "What's good" 03 "Power and glory" 04 "Magician" 05 "Sword of Damocles" 06 "Goodbye mass" 07 "Cremation" 08 "Dreamin'" 09 "No chance" 10 "Warrior king" 11 "Harry's circumcision" 12 "Gassed and stoked" 13 "Power and glory part II" 14 "Magic and loss"
More from El fotimer
El tercer disc de la banda, del 1969, és considerat el moment en què Fairport Convention va començar a allunyar-se del folk-rock americà per endinsar-se en el so que acabaria definint-los: el folk tradicional.
Escoltem el segon disc de Bill Callahan sota el seu propi nom, publicat el 2009, després d'haver deixat enrere el pseudònim Smog. La veu de baríton de Callahan, gairebé parlada, passeja per uns arranjaments de corda inesperats per a algú conegut per la seva austeritat.
Publicat el 1976, "Zoot allures" marca un punt d'inflexió en la carrera de Zappa. És el primer disc en què toca ell mateix la majoria de les guitarres i alguns baixos, de manera que s'allunya del seu format habitual de banda gran. Combina rock, blues i moments d'humor absurd característics seus amb paròdia del prominent gènere disco.
Gravat enmig del caos a la mansió de Keith Richards al sud de França, on la banda s'havia exiliat per motius fiscals, aquest disc doble del 1972 combina blues, country i rock and roll amb un so brut i desordenat. Poc valorat quan va sortir, avui és considerat per molts com el millor àlbum dels Rolling Stones.
Després de tres discos en què Santana havia consolidat la seva imatge com a rei del rock psicodèlic amb tocs llatins, el seu líder, Carlos Santana, va fer un gir espiritual amb "Caravanserai", un disc poc comprès que el temps ha convertit en el seu millor treball, segons molts crítics.